El divendres 15 de març va venir al nostre centre
Juana Gallego Ayala, professora titular i
codirectora del Màster
Gènere i Comunicació (UAB), dins del mòdul
Comunicació i Informació en Perspectiva de Gènere, del cicle Promoció d'Igualtat de Gènere. Ha publicat alguns llibres i articles relacionats amb el món dels
mitjans i el gènere, i sobre aquest mateix tema imparteix conferències i
seminaris arreu.
La conferència tenia per títol
La comunicación como
campo de batalla. En ella, Gallego ens va parlar del paper experimental de les dones en
societat; un canvi social que, ens assegurava, ha arribat a les consciències.
I, malgrat tot, encara no es veu en els mitjans una presència altament
significativa de les dones com a autores de les notícies o com a expertes.
Ens va comentar algunes de les estadístiques de l'organització
Who Makes The News, la investigació del
gènere en els mitjans més extensa que hi ha a dia d’avui. Cada cinc anys
publiquen els seus informes amb la participació de 114 països (aquesta
participació ha anat augmentant amb els anys). En els resultats del 2015, només el 24% del contingut de
diaris, televisions, ràdios o plataformes digitals està representat per dones.
Les estadístiques ens mostren que encara les dones són representades en la
seva vida privada, i els homes en la pública.
També ens va parlar dels informes que publica periòdicament el grup
#OnSónLesDones. En les seves estadístiques veiem que també a territori català hi ha sistemàticament una gran absència de dones en espais d’opinió de diferents mitjans.
Gallego ens va fer veure com alguns dels titulars dels
diaris fan un tractament sexista de les dones (quan se les destaca per la seva
aparença física i no per les seves accions, en el cas de polítiques,
esportistes o expertes en alguna matèria).
També ens va fer adonar que en la representació sovint es
parla de les dones com a col.lectiu (“les dones”), cosa que no se sol aplicar
als homes. A ells els mitjans els presenten en la seva singularitat, de manera
que cap home es troba apel·lat per l'acció d’un altre home. La premsa no sol
presentar “els homes” com a conjunt. Per això és
important que en les notícies les dones apareguin com a individus, amb noms i
cognoms. Ara bé, en els temes col·lectius, com ara les
reivindicacions pels drets laborals, les manifestacions del 8M, etc., aquí sí que haurien
d’aparèixer les dones com un conjunt, i de fet és bona praxi aplicar-hi la
perspectiva de gènere (amb dades estadístiques separades per sexes).
En definitiva, cal seguir reclamant presència de les dones
als mitjans, i que aquesta presència es faci reconeixent els seus fets i no presentant-les com
a ornaments, o en relació a la seva vida privada.
