Conferència "La comunicación como campo de batalla", per Juana Gallego

El divendres 15 de març va venir al nostre centre Juana Gallego Ayala, professora titular i  codirectora del Màster Gènere i Comunicació (UAB), dins del mòdul Comunicació i Informació en Perspectiva de Gènere, del cicle Promoció d'Igualtat de Gènere. Ha publicat alguns llibres i articles relacionats amb el món dels mitjans i el gènere, i sobre aquest mateix tema imparteix conferències i seminaris arreu.

La conferència tenia per títol La comunicación como campo de batalla. En ella, Gallego ens va parlar del paper experimental de les dones en societat; un canvi social que, ens assegurava, ha arribat a les consciències. I, malgrat tot, encara no es veu en els mitjans una presència altament significativa de les dones com a autores de les notícies o com a expertes.

Ens va comentar algunes de les estadístiques de l'organització Who Makes The News, la investigació del gènere en els mitjans més extensa que hi ha a dia d’avui. Cada cinc anys publiquen els seus informes amb la participació de 114 països (aquesta participació ha anat augmentant amb els anys). En els resultats del 2015, només el 24% del contingut de diaris, televisions, ràdios o plataformes digitals està representat per dones. Les estadístiques ens mostren que encara les dones són representades en la seva vida privada, i els homes en la pública.

També ens va parlar dels informes que publica periòdicament el grup #OnSónLesDones. En les seves estadístiques veiem que també a territori català hi ha sistemàticament una gran absència de dones en espais d’opinió de diferents mitjans.
Gallego ens va fer veure com alguns dels titulars dels diaris fan un tractament sexista de les dones (quan se les destaca per la seva aparença física i no per les seves accions, en el cas de polítiques, esportistes o expertes en alguna matèria).

També ens va fer adonar que en la representació sovint es parla de les dones com a col.lectiu (“les dones”), cosa que no se sol aplicar als homes. A ells els mitjans els presenten en la seva singularitat, de manera que cap home es troba apel·lat per l'acció d’un altre home. La premsa no sol presentar “els homes” com a conjunt. Per això és important que en les notícies les dones apareguin com a individus, amb noms i cognoms. Ara bé, en els temes col·lectius, com ara les reivindicacions pels drets laborals, les manifestacions del 8M, etc., aquí sí que haurien d’aparèixer les dones com un conjunt, i de fet és bona praxi aplicar-hi la perspectiva de gènere (amb dades estadístiques separades per sexes).

En definitiva, cal seguir reclamant presència de les dones als mitjans, i que aquesta presència es faci reconeixent els seus fets i no presentant-les com a ornaments, o en relació a la seva vida privada.